Identitat i distància social

 

Identitat

La meva targeta de presentació

Aquest sóc jo!

Estem a l’inici de curs. Som alumnes d’una mateixa classe i tenim moltes coses en comú, aficions, gustos, però a la vegada, cadascun de nosaltres és diferent, té la seva pròpia personalitat, la seva pròpia família, les seves vivències, els seus records, els seus sentiments. Tots som diferents i importants per al grup classe.


He preparat la meva targeta de presentació, en ella reflexiono sobre com sóc i alhora em serveix per presentar-me als altres. És una manera de que els companys em puguin conèixer una mica millor i jo als altres. Sabent el que els agrada i el que no podré tractar millor i compartir amb ells.

Per treballar la cohesió de grup hem fet moltes activitats en què intervenen l’expressió verbal, gràfica i pictòrica a més de jocs de moviment en els quals hem introduït el concepte de distància, paraula clau per al projecte artístic que iniciem.

 

La distància

La distància social

La distància social s’ha convertit en una necessitat actual i com a tal l’hem considerat un bon concepte per a ser abordat a través del Art, però des d’un punt de vista optimista. Així, hem incorporat la distància lúdicament a les activitats. Jocs mantenint les distàncies i amb la distància com a protagonista, jocs divertits que no ens han de separar emocionalment dels altres.
La unió i la separació, dos conceptes oposats i dependents un de l’altre.

Les distàncies ens afecten en funció d’una major o menor distància entre nosaltres o entre les coses, fent-nos reflexionar sobre el que això comporta. Al treballar la distància estem treballant aspectes matemàtics simples i complexos, com seria el d’ona expansiva.

També ens identifiquem en funció de les nostres preferències. Els objectes ens remeten pel seu ús, qualitats, funcions, … a una possible identificació. Cadascun de nosaltres ha triat 3 objectes de la classe amb els quals se sent més afí i ha creat la seva composició, en la qual intervé la distància.

Comencen a aparèixer resultats plàstics diferents. Siluetes de diferents formes que s’expandeixen més o menys en funció de la distància que s’afegeix cada vegada. S’observa com interfereixen unes amb les altres i què passa al trobar-se.

Cada un de nosaltres necessita un temps per a resoldre la seva activitat. Hi ha moltes maneres de fer, moltes possibilitats, no és que tot val sinó que cada un ha de decidir com ho vol acabar.

Altres factors entren en joc a l’hora de treballar amb les distàncies entre els objectes: el nombre de participants, el nombre de formes que es realitzen, el tipus de formes que apareixen i la seva posició i l’escala de les mateixes entre d’altres. Aquest ventall de factors estableixen noves relacions de distàncies que ens porten a qüestionar-nos: Ens poden suggerir coses el conjunt de les siluetes dels objectes que ens apareixen ?, què ens suggereixen aquestes formes ?, a què ens recorden?

Per petits grups s’arriben a diverses interpretacions, interpretacions per a les que s’han posat d’acord i en què tots els membres del grup hi participen.