A “Metamorfosi objectual” es va animar a seleccionar un objecte quotidià en desús: un sobre, una cremallera, una pinça de la roba, uns botons … el que en l’àmbit artístic sol denominar-se com un “objet trouve perquè a partir d’ell iniciessin un procés de transformació, una metamorfosi que el convertís en un altre totalment diferent. Al voltant nostre hi ha nombrosos objectes als quals habitualment no prestem cap atenció però que exerceixen una especial fascinació sobre els nens. Una simple perxa o una pedra, una cullereta o un tros de tela… objectes comuns i vulgars que s’omplen de connotacions personals i emocionals en funció de la seva mirada i interessos. Deixen de ser objectes anodins per a convertir-se en objectes poètics, en creacions personals carregades de sentit.
Aquesta metamorfosi a més de desenvolupar la seva creativitat i el seu pensament artístic, pretenia ajudar-los a interioritzar la necessitat d’allargar la vida útil de les coses, a qüestionar el seu paper de consumidors i apropar-se a una economia circular que afavoreixi la sostenibilitat del planeta.