Es va animar als alumnes de 4 i 5 anys a seleccionar un objecte quotidià en desús: un sobre, una cremallera, una pinça de la roba, uns botons… el que en l’àmbit artístic sol denominar-se com un “objet trouve”, un objecte que per algun motiu cridés la seva atenció, perquè a partir d’ell iniciessin un procés de transformació, una metamorfosi que el convertís en un altre totalment diferent. Aquesta metamorfosi a més de desenvolupar la seva creativitat i el seu pensament artístic, pretenia ajudar-los a interioritzar la necessitat d’allargar la vida útil de les coses, a qüestionar-se el seu paper de consumidors i acostar-se a una economia circular que afavoreixi la sostenibilitat del planeta.

Al voltant nostre hi ha nombrosos objectes als quals habitualment no prestem cap atenció però que exerceixen una especial fascinació sobre els nens. Els nens i nenes tendeixen a tocar-los, a agafar-los, a manipular-los i en ser a les seves mans comencen a pertànyer a un nou imaginari, cobren vida en un món diferent a l’habitual i s’omplen de simbolisme. Un simple penjador o una pedra, una cullereta o un tros de tela… objectes comuns i vulgars que s’omplen de connotacions personals i emocionals en funció de la mirada i dels interessos de qui els tria. Deixen de ser objectes anodins per a convertir-se en objectes poètics, en creacions personals carregades de sentit.

Potser parlar en termes d’economia circular a nens d’Educació Infantil pugui semblar una mica excessiu, però l’art ens permet abordar realitats i conceptes complexos que s’entenen millor a través de la pràctica que a través de les paraules. Una simple invitació a crear a partir de materials reciclats, preguntar-los en què els podrien transformar, quin altre ús podrien tenir, què es pot aprofitar i per a què… ha estat suficient per a introduir-los en un camp de treball que aborda temes d’autèntica necessitat en el nostre moment actual, ha permès conversar sobre conceptes com a sostenibilitat, producció reflexiva, reciclatge i ,sobretot, ens ha ajudat a repensar molts dels actes que diàriament fem com a consumidors i les seves repercussions en el planeta.
El procés de treball s’ha iniciat amb una primera elecció semi-inconscient de “alguna cosa” que cridés la nostra atenció, que ens semblés suggeridora, bonic, interessant, que ens recordés a alguna cosa o a algú… un objecte a partir del qual elaborar una creació conscient i fer-lo “nostre”: recrear-ho. Per a facilitar aquest procés de recreació hem seguit una estratègia reflexiva inspirada en l’ús de les claus del pensament del projecte Zero de la Universitat d’Harvard. Amb aquestes claus hem formulat una sèrie de preguntes que els han ajudat a plantejar-se i replantejar-se els passos del seu procés creatiu; els han ajudat a organitzar la seva primera intuïció immediata, a ser capaces de materialitzar aquesta imaginació involuntària i espontània, aquesta suma de pensaments dispars, en una creació conscient i real. Aquest pas de la imaginació a la creació és un aspecte fonamental del procés creatiu. Crear no és només imaginar, sinó ser capaços de portar aquesta imaginació al terreny del real materialitzant-lo en una paraula, un dibuix, un artefacte… però portant-ho al terreny del real i del comunicable. El procés creatiu segueix unes fases que moltes vegades són invisibles per a nosaltres mateixes i per als nostres alumnes, però que determinades preguntes o estratègies ens poden ajudar a activar i facilitar. La creativitat és una habilitat que pot aprendre’s i propostes com aquestes faciliten que tots els alumnes, i no sols uns pocs ben predisposats de manera innata, puguin millorar en aquestes habilitats. El treball de creació s’ha completat amb la seva pròpia documentació, amb una revisió del procés seguit i la representació gràfica que deixa testimoniatge dels seus pensaments creatius i permet fer el seu pensament visible.

Fotos que donen suport al funcionament de l’economia circular

A. Reintroduir  productes que ja no es correspon a les necessitats inicials.  

B. Reutilització d’uns certs residus o parts d’aquests, que encara poden funcionar per a l’elaboració de nous productes.   

C. Reciclar, aprofitar els materials que es rebutgen.