Reinterpretació de la peça escultòrica “Plecs/morfologies de l’espai” de l’artista contemporani català Robert Pous1.
Aquest artista treballa actualment amb diferents llenguatges artístics (escultura i pintura bàsicament) a partir de peces modulars que es combinen seguint algoritmes matemàtics que transmeten una idea d’ordre, infinitud, repetició. Els nens de l’escola han fet una apropiació de la seva obra i -a partir dels mateixos mòduls bàsics o d’altres similars- han re interpretat els elements bàsics del seu llenguatge artístic: la repetició, la combinació, l’encaix, el plec… per interioritzar els conceptes de volum i els elements propis del llenguatge escultòric . Així mateix han aportat noves lectures a l’obra que ens porten a un món ple de fantasia i que -de manera inconscient- dialoguen amb els interessos de l’artista: les possibilitats infinites de combinació, els límits que les mateixes peces imposen, les qüestions d’equilibri, l’ordre i el caos, la relació entre la peça singular i el conjunt… Sense ser-ne conscients, els infants descobreixen patrons combinatoris, el sentit estètic, la necessitat d’equilibri, el recurs de la repetició, el simbolisme d’algunes formes, la infinitat de combinacions, etc. i s’endinsen en un joc que conté elements clarament artístics i simbòlics.
Aquest proposta s’emmarca dins del projecte dedicat a l’escultura i el volum que hem encetat aquest curs aprofitant la Biennal d’escultura de Valldoreix i que respon a l’ interès de l’escola per obrir-nos a les manifestacions artístiques de la nostra localitat.