L’observació d’obres d’artistes contemporanis com ara Chillida, Palazuelo, Tapies i Saura ens ha servit com a invitació per a explorar nous llenguatges artístics.
La proposta compta amb els condicionants de treballar en murals col·lectius on el plasmat és el punt d’arrencada per a cada nova intervenció, l’ús de la línia com a element estructural i compositiu i limitar l’ús dels colors al blanc i negre. Aquests condicionants o limitacions no han de ser entesos com a coartadors de llibertat a l’hora de crear sinó com una provocació per a indagar noves maneres de fer en trobar-se davant situacions i materials que se surten de l’habitual. Aquests actuen com a elements impulsors que activen la seva imaginació i creativitat en generar una nova motivació en el nen. Els nens busquen solucions i indaguen sobre el que aquests materials poden suggerir i provocar, així com els ajuda a valorar la capacitat expressiva que els poden aportar.
Els resultats són un clar exemple de la inabastable expressivitat que els nens posseeixen i les capacitats que tenen per a reinventar-se davant noves situacions. Un traç despreocupat, un esbós decidit, la ingenuïtat i frescor del gargot, i un equilibri innat a l’hora de compondre són alguns dels trets més destacables.
Es considera important no encasellar la visió del nen sobre el concepte d’Art, no caure en l’error dels clixés del “bonic”, en la necessitat dels colorines i en els prototips de representacions estandares. Es pretén convidar al nen a explorar totes aquelles possibilitats que els llenguatges artístics ofereixen i iniciar-los en la valoració i enteniment de l’ampli concepte d’Art Contemporani.
