Una rodanxa de tronc d’arbre; cercles de vida, anys d’experiències, emocions acumulades.
La rodanxa té una escorça, la qual cosa veiem de l’arbre per fora, i un interior de cercles concèntrics que podem llegir i així entendre algunes de les coses que li ha succeït al llarg de la seva vida. La rodanxa d’arbre com a metàfora de les nostres vides.
Per a la seva comprensió i el seu posterior treball pràctic, s’ha utilitzat el recurs de narrar-los una breu història inventada de coses que li va succeir a aquest arbre.
La proposta d’activitat pretén crear un estat en què els nens facin una introspecció sobre la seva pròpia vida, que tractin de recordar aquests moments que d’alguna manera han deixat empremta en ells, moments en els quals els han passat coses bones i dolentes, tristes i alegres, experiències d’emocions d’afecte, d’amor, de sorpresa, o de gelosia, ràbia, por, enveja, empipament, solitud, etc.
La vida en emocions, capes d’experiències que deixen empremta. Si ajuntem els fragments d’experiències viscudes, plenes d’emocions i sentiments, podem acostar-nos a un retrat de com som i com ens sentim, la nostra identitat.
Per a la part pràctica s'ha ha utilitzat la tècnica de decollage i s'han seguit una sèrie de passos:
1.El grup decideix assignar a cada tipus de paper una emoció (classificació de les emocions en ampolles)
2.Individualment fan una superposició encolada de papers, cada record d’experiències pròpies que van explicant, i trien el paper corresponent en funció de la classificació anterior.
3.Esquinçat i arrencada de fragments dels papers, deixant petjades, restes d’aquestes experiències.
4.Autoretrat dibuixat sobre la base de papers anteriorment creada.
