La ciutat de les lletres

Aquesta proposta s’emmarca dins del projecte dedicat al concepte de distància triat per a començar aquest curs. La distància és un paràmetre inherent al nostre dia a dia, d’ara i de sempre. La distància marca la nostra vida, és present a l’hora de relacionar-nos amb els altres i amb el nostre entorn, i és present entre tot allò que existeix.

Vivim unes circumstàncies sanitàries especials i delicades, i en els últims mesos hem vist com la nostra manera de relacionar-nos ha canviat i fins i tot el nostre vocabulari. El concepte de distància social s’ha implantat, l’aprenentatge a distància és un fet igual que el treball a distància. Noves necessitats han sorgit, tant en nens com en adults, i ens semblava interessant abordar-ho des de l’escola però des d’un punt de vista desdramatizado, entenent que són mesures necessàries però no necessàriament negatives. 

Amb aquest punt de vista estem desenvolupant diverses activitats plàstiques sobre la distància, activitats lúdiques i participatives, entre les quals està la distància a la ciutat. La ciutat, lloc en el qual vivim, ho recorrem, visitem, convivim i ens trobem… un lloc significatiu per a cadascun de nosaltres. La ciutat precisa d’una estructura, un ordenament espacial, d’un pla urbanístic que permeti i faciliti el benestar i la convivència.

Per a abordar el tema de la distància a la ciutat s’ha pres com a referent l’obra de l’artista Miquel Navarro. Les ciutats han estat l’eix vertebrat de la seva obra escultòrica des de la dècada dels 70. 
Miquel Navarro. Ciutat Vermella, 1994-95

 

 

Als alumnes de P4 i P5 se’ls proposa fer una instal·lació artística sobre la ciutat davant la qual sorgeixen un sense fi de
ciutats imaginables, que oscil·len entre realitat i ficció. D’aquí neix “la ciutat de les lletres” de boca de Maximilian de
4 anys d’edat.
El llenguatge artístic i el literari té moltes coses en comú: elements simbòlics, una estètica, múltiples
possibilitats compositives i una morfologia sintàctica entre altres. La literatura necessita d’una estructura de lletres,
paraules, frases, paràgrafs. que requereixen de la distància per a cobrar sentit i, al seu torn, les lletres requereixen de la seva unió
per a obtenir significat. Una lletra sola no ens diu res però unides, amb criteri, creen idees. És similar al que passa
amb les persones que necessiten de la col·lectivitat i a una casa que necessita i depèn de la ciutat i de la seva localitat
OFF
Les lletres són part important del seu aprenentatge. Són anys en què s’inicien en la lectura, per això ens fa
considerar aquesta proposta transversal com una motivació per al seu procés lector.
Aquesta analogia entre el camp de les lletres i el de la ciutat crea un joc ric i estimulador per als alumnes, en el qual
les formes de les lletres generen associacions funcionals dins de la ciutat, generen indicacions sobre com transitar
o generen lectures i missatges que ens donen una informació sobre la ciutat. Un joc a través del qual els nens
relacionen, integren i donen un sentit a aquest vocabulari, que ja forma part de la seva realitat, amb una exploració manual
i motriu sobre el seu entorn, la ciutat.
Com a referents artístics que inclouen les lletres en la seva obra hem pres l’obra de Jaume Plensa “homes a la gatzoneta”

 

i l’obra “site” de l’artista Estanislao Roca Calaf exposada en el municipi de Sant Cugat amb motiu de la Biennal d’escultura..