Amb les nenes i nens de P4 i P5 hem estat assignant colors a emocions bàsiques com la tristesa, l’alegria, la ràbia, la sorpresa, però també a d’altres més complexes com la gelosia, la’avorriment, la compassió o el nerviosisme. Fins i tot hem donat color a emocions tan poc ortodoxes com la gana o les ganes de fer pipí. Potser no és la gana una barreja de nerviosisme,ràbia i avorriment?
A gairebé totes les classes han sortit els mateixos colors. Vermell per la ràbia, groc per l’alegria, taronja (o lila) per la sorpresa, rosa per l’amor, gris per l’avorriment, negre per la por. Ens fa pensar en com -des de petits- ens influeixen les convencions socials i els aprenentatges invissibles de cada cultura. Amb emocions tan complexes com la gelosia o la compassió, alguns nens han fet d’alquimistes barrejant diferents colors. Ens hem quedat sorpreses de la seva capacitat d’anàlisi i capacitat simbòlica. “la gelosia té una mica de vermell (ràbia), una mica de tristesa (blau) i una mica de por (negre)”
