Un objecte tan comú com una clau, sigui d’una grandària o un altre, sigui antiga o nova, és un objecte fàcilment recognoscible per tots i és igualment fàcil entendre per a què serveix. Tots ho identifiquem, però si a aquest enfocament funcional se li dona un gir cap a un enfocament conceptual, simbòlic, com es planteja en les obres d’Art Contemporani Conceptual o Idea Art, on la conceptualització de l’obra és més important que l’objecte o la seva representació tangible, llavors la proposta canvia.
Aquest ha estat el procés plantejat, primer se’ls han ensenyat claus, les han observat, se’ls ha preguntat sobre la seva possible utilitat i funcionalitat, i després de ser analitzades, han creat les seves pròpies claus a partir de variats materials de reciclatge. Després d’aquest primer procés constructiu i manipulatiu, s’ha donat un gir a la proposta cap a un enfocament conceptual, on les idees sobre l’obra prevalen sobre els seus aspectes formals i sensibles. És per això, que s’ha treballat sobre les idees, des d’un pla més personal, el concepte del que aquesta clau que ha triat pot significar. Sobre què t’agradaria trobar després d’obrir amb aquesta clau, a on et pot portar, què pot amagar, què tancaries sota clau o què pot obrir. Les seves idees fetes esbossos sobre cartolines conformen la composició d’una peça col·lectiva, una caixa-bagul etèria, un contenidor de desitjos i pensaments.
