Abans de desenvolupar els aspectes organitzatius del treball a l’Atelier, ens sembla necessari fer alguns aclariments sobre els objectius que considerem bàsics i sobre algunes malinterpretacions habituals en l’educació artística.

Malinterpretacions habituals

L’Atelier i els aprenentatges tècnics o manuals

Ensenyar tècniques plàstiques, reproduir obres o estils pictòrics amb els alumnes de cursos superiors, o fer manualitats i exercitar les habilitats psicomotrius amb els més petits… pot ser important, però l’educació artística s’orienta a l’educació integral de la persona i no només als aspectes manuals. És important tenir clar que educar artísticament no és fer manualitats ni ser un virtuós del dibuix. Hi ha una part manual molt important, però hi ha una part intel·lectual, expressiva, introspectiva, d’acostament al món que potser és encara més important i que sovint s’ignora en el món de l’escola. Com deia Picasso, es pinta amb el cap.

No es pot reduir l’art a l’estrictament formal, ni tan sols a la bellesa, de la mateixa manera que no es pot reduir a la persona al seu aspecte extern. L’art “diu coses”, reflecteix maneres de pensar, d’entendre el món, de sentir … i és convenient que l’escola no redueixi l’art a copiar obres, a fabricar objectes, oblidant el potencial comunicatiu i expressiu que tanca. És important preguntar-se si les activitats que plantegem als nostres alumnes permeten una implicació afectiva, cognitiva i creativa amb el seu treball o es redueixen a pintar amb gammes fredes o calentes, copiar, puntejar, etc. donant lloc a 25 treballs pràcticament iguals.

L’Atelier, l’experimentació i l’expressivitat

Aquesta faceta sol estar molt estesa en Educació Infantil: experimentar, tocar, jugar sense cap tipus de límit a la llibertat creadora dels nens ni cap objectiu d’aprenentatge. Encara que pugui semblar més atractiva que la versió de les manualitats, també resulta empobridor que el nen no tingui cap tipus de límit o orientació. És important entendre que el paper del docent ha de ser un paper actiu i que qualsevol tipus d’aprenentatge s’enriqueix amb exemples, referents, bones preguntes, comentaris. Sense caure en la directivitat, la mestra pot aconsellar, ensenyar tècniques, preguntar i, en definitiva, acompanyar l’aprenentatge d’una manera respectuosa, però activa.

Així mateix l’expressivitat és un factor molt important en l’art, però no és l’únic. Aconseguir una implicació afectiva de l’infant, però alhora “pensant”, que reflexioni sobre els propis processos i objectius ens sembla més adequat. És com si creguéssim que per expressar-se per escrit no calgués pensar, ordenar les idees, millorar els recursos estilístics o puntuar adequadament. Qualsevol persona s’expressa millor quan coneix els recursos del llenguatge que utilitza. L’expressivitat no està renyida amb la reflexivitat ni amb l’aprenentatge.

L’Atelier i el joc

La plàstica no és un temps perquè el nen es distregui i es relaxi (perfecte si es distreu i es relaxa) però hi ha unes oportunitats d’autoconeixement, d’enriquiment, d’aprenentatge d’estratègies, de treball cooperatiu, d’acostament a l’altre, etc. que seria una llàstima desaprofitar. Si nosaltres no som conscients de les possibilitats d’aprenentatge que l’Atelier ofereix, difícilment donarem a aquest espai la importància que mereix ni tindrem l’actitud necessària perquè el nen també ho valori i faci aprenentatges importants. La nostra actitud anima al nen a perseverar, a valorar el que fa i a aprendre. Potser no és tan important que siguem grans expertes en art com que mostrem una actitud implicada i que doni valor.

L’Atelier i la creativitat

Dins de les diferents concepcions de la creativitat, volem ressaltar dos que és necessari matisar que fa al treball a l’Atelier: La creativitat com a sinònim de “tot val” i la creativitat com a estratègia de pensament focalitzada en la resolució de problemes.

● “No tot val” La creativitat, a diferència del que de vegades es pot creure, no és només fer coses originals, diferents, divertides, sinó que -en paraules de JA Marina- consisteix més aviat en “produir intencionadament novetats valuoses: no només cal que siguin originals “, en la” generació d’idees noves, apropiades, d’alta qualitat “. La creativitat és un procés intel·ligent que es fa preguntes, que busca solucions, que juga amb moltes possibilitats que en principi semblen absurdes, però que impliquen una recerca. Una recerca en la qual no tot s’hi val. Creativitat no és acceptar sense criteri qualsevol ocurrència aparentment atractiva, sinó que implica un procés d’indagació i de contrast de solucions que, a poc a poc, aporta un bagatge creatiu.
● Estratègies de creativitat. Últimament s’està treballant molt la creativitat per facilitar estratègies que millorin l’àmbit professional: per aprendre a resoldre problemes, a trobar solucions alternatives, a ser més flexibles, etc. Aquestes són habilitats que, sens dubte, el treball artístic a l’Atelier facilita, però que també han de treballar-se en altres espais de l’escola. El nostre concepte de creativitat és més ampli, reduir l’art a aquesta competència professional suposa reduir el seu potencial educatiu. Concebem l’Atelier com un espai artístic de coneixement del món, d’autoconeixement, d’expressivitat, de formació de la sensibilitat estètica, d’acostament al món de l’art i no només com un espai d’aprenentatge d’estratègies creatives en un sentit estricte de la paraula.